Entrevista amb Jordi Antas. DAFO projectes

Dos comissaris, un espai i una ciutat funcionen com a nexe d'unió entre les dues principals escenes artístiques de l'Estat: Madrid i Barcelona. DAFO es l'últim projecte de Jordi Antas i David Armengol, dos comissaris que han entès la necessitat de crear un espai intermedi que faciliti l'accés de l'escena emergent al circuit comercial. Assumint que el mercat és part fonamental de l'ecosistema de l'art, Armengol i Antas s'enfronten al repte de programar exposicions en un espai comercial fent prevaler el discurs curatorial. En un país sense complexes la unió entre mercat i comissariat és completament natural, i si no l'exemple de Massimiliano Gioni i Maurizio Cattelan. Amb motiu de la seva segona exposició, Els Immutables, hem visitat l'espai de DAFO a Lleida i hem aprofitat l'ocasió per parlar amb Jordi Antas sobre aquest nou projecte.

Vista de l'exposició Els Immutables, DAFO, Lleida. 2012. Foto: Camilayelarte

Cada vegada més les galeries d’art adopten models de funcionament híbrids que van més enllà de l’activitat purament comercial. Galeries com gb agency a París aposten per portar endavant projectes que tenen un fort contingut curatorial. A la vostra pàgina web no es menciona la paraula galeria, com definiríeu DAFO?
A nosaltres ens interessa molt l’experiència directe amb l’artista, el discurs curatorial, perquè som dos comissaris. En aquest projecte hi ha una mica de micro-centre d’art contemporani, d’experiència directe amb l’artista, de plantejament expositiu, però fem l’esforç de no només fer el plantejament curatorial. De moment treballem amb obra produïda, no som productors, tot i que en un futur ens encantaria fer-ho. Intentem sempre que els dos o tres dies de muntatge puguin estar aquí tots els artistes, perquè per nosaltres és bàsica aquesta relació directe amb l’artista. Hi ha més una relació de centre d’art, però també com una alternativa a la galeria, d’una representació en positiu dels artistes però posant peces en venda. Ara bé a la pregunta de si és un galeria? Doncs sí, és una galeria. 

La vostra experiència professional fins ara s’ha desenvolupat al marge del mercat de l’art.
La nostra experiència professional prèvia ha estat sempre de comissaris i treballant per compte d’altre, ja sigui en centres o galeries. I ara de sobte treballem amb una llibertat i poders de decisió totals. Amb el David Armengol fa molts anys que ens coneixem i entenem la pràctica artística de manera similar. Fins ara no havíem treballat mai junts i aquesta ha estat l’ocasió.

Vista de l'exposició Els Immutables, DAFO, Lleida. 2012. Foto: Camilayelarte
Vista de l'exposició Els Immutables, DAFO, Lleida. 2012. Foto: Camilayelarte

El fet de que estigueu a Lleida és una mica una declaració d’intencions, com us plantegeu el fet de treballar a la perifèria?
El fet d’estar a Lleida i per tant aquesta descentralització o perifèria la trobem molt positiva. S’ha de dir que tenim la sort relativa d’estar a 50 metres de l’estació de l’AVE, que ho facilita molt. El fet de treballar des d’un primer moment amb diferents escenes ens dóna ja certa obertura. Fa uns mesos vam celebrar el DAFO Special Day, que va ser una excusa perquè gent de Barcelona i de Madrid poguessin visitar DAFO. Si estiguéssim a Barcelona, segurament només ens mouríem o relacionaríem amb l’escena catalana. Ens hem adonat que treballem amb les dues escenes, la de Madrid i la de Barcelona i segurament és pel fet que estem just al mig.

Jordi Antas. DAFO, Lleida. 2012. Foto: Camilayelarte
Quin serà el vostre programa expositiu?
Hem començat amb dues exposicions L’estendard daurat, i ara amb Els Immutables. Les dues de caràcter col·lectiu, han estat com una declaració de intencions i ens ha ajudat a definir més el projecte i els artistes amb els que treballarem. En aquesta segona exposició tenim a Aggtelek, Raul Díaz ReyesLola Lasurt, Paula Mueller, Rasmus Nilausen i Luís Vassallo.
Aquest format d’exposició col·lectiva ens agrada molt, perquè l’ambient és molt bo, es treballa en equip, et permet treballar més curatorialment, però econòmicament és car… el que intentarem evitar es fer una exposició individual, perquè penso que enriqueix molt més treballar en binomi, en trio o en una exposició col·lectiva. Això no vol dir que no em fem mai cap.

Contempleu la possibilitat de treballar conjuntament amb altres galeries?
Sí, de fet en la tercera exposició acollim un projecte que ve de Madrid, ens venia de gust no centralitzar sempre el discurs nosaltres, és un projecte que ve de Hablar en Arte i es diu “Biblioteca intervenida”. Ens agradaria treballar en contacte amb altres espais amb esperit i característiques similars a DAFO, amb aquest esperit de projecte independent, més autocrític i paròdic, tant si és a nivell nacional com europeu.

Amb quins artistes treballareu, sempre amb escena emergent?
Per DAFO han passat ja 13 artistes, la majoria ja tenen certa trajectòria i alguns d’ells potser no són tan sòlids però estan despuntant i tenen alguna cosa de “outsiders”, en el sentit que no estan excessivament assenyalats i això ens interessa perquè DAFO té aquest esperit més autocrític. En David i jo entenem la pràctica artística de manera bastant similar i ens agrada treballar amb artistes que tenen aquestes característiques. Fins ara em treballat molt amb escena catalana i escena de Madrid i també hem tingut dues petites experiències amb context britànic -Richard Proffitt- i context suïs -Paula Mueller-. Treballem més en el plantejament del projecte i a partir d’aquí pensem quins artistes poden respondre o funcionar més bé. Crec que amb la generació que treballem nosaltres hi ha més complicitat i maneres de treballar més pròximes, però no estem tancats.

Vista de l'exposició Els Immutables, DAFO, Lleida. 2012. Foto: Camilayelarte
Vista de l'aparador de llibres #2 a càrrec de Rafel G. Bianchi. DAFO, Lleida. 2012. Foto: Camilayelarte

Paral·lelament a l’exposició en curs teniu en mostra l’aparador de llibres, un projecte sobre publicacions d'artistes en col·laboració amb Anna Pahissa de múltiplos, pots explicar-nos  com funciona i quina relació té amb les exposicions en programa?
L’aparador de llibres és un projecte conjunt amb múltiplos que encarreguem a gent professional vinculada a la publicació de llibres d’artistes. És una selecció de llibres del catàleg online de múltiplos que funciona com a lectura paral·lela a l’exposició, però amb una línia molt oberta. No deixa de ser una taula de documentació. En el cas d’aquesta segona exposició, la de Els Immutables la selecció l’ha realitzat en Rafel G. Bianchi i està basada en relació a l’exposició i també en relació a la immutabilitat, que és una tesi molt senzilla sobre la perseverància o l’acte estoic de la pintura i el dibuix en escenaris receptius. També s’ha de dir que a Lleida és l’únic lloc on pots trobar o accedir a la compra d’aquest tipus de llibres.

Avui dia per tindre visibilitat internacional és fonamental entrar dins el circuit de les fires d’art. Com us plantegeu la vostra activitat en aquest àmbit?
Ho estem preparant de cara al 2013. No tenim del tot clar quines fires, però n’hi ha algunes que ens agraden de fora d’Espanya. Creiem que anar de fira és important tant pels nostres artistes com pel nostre projecte. Serien més aviat fires perifèriques, el que també veiem és que les fires últimament estan tenint certa sensibilitat cap a projectes com els nostres, projectes més híbrids. S’ha de dir que és una cosa que ens fa il·lusió, però també certa temor perquè el que realment ens agrada és treballar organitzant exposicions i el contacte directe amb l’artista, però creiem que és necessari pel nostre projecte.

Cap a quin tipus de col·leccionisme us dirigiu?
Ens agradaria generar una relació amb un col·leccionisme més emergent, ja que treballem amb unes propostes amb uns preus bastant suaus en aquest sentit. Per ara tenim alguns col·leccionistes de Lleida, però pocs, també hem tingut alguna visita d’alguns de Barcelona. Suposem que si sortim de fira també ens ajudarà.

Pots veure l'àlbum complet de fotos en el Flickr

Els Immutables
Comissaris: Jordi Antas i David Armengol
DAFO projectes
Fins a desembre de 2012
Anselm Clavé, 2
25007 Lleida (mapa)
@DAFOprojectes




***************************************************
(Traducción al castellano)

***************************************************


Dos comisarios, un espacio y una ciudad funcionan como nexo de unión entre las dos principales escenas artísticas del Estado: Madrid y Barcelona. DAFO es el último proyecto de Jordi Antas y David Armengol, dos comisarios que han comprendido la necesidad de crear un espacio intermedio que facilite el acceso de la escena emergente al circuito comercial. Asumiendo que el mercado es parte fundamental del ecosistema del arte, Armengol y Antas se enfrentan al reto de programar exposiciones en un espacio comercial haciendo prevalecer el discurso curatorial. En un país sin complejos la unión entre mercado y comisariado es de lo más natural, y si no ahí están Massimiliano Gioni y Maurizio Cattelan. Con motivo de su segunda exposición, Els Immutables, hemos visitado el espacio de DAFO en Lleida y aprovechado la ocasión para charlar con Jordi Antas sobre este nuevo proyecto. 


Cada vez más a menudo las galerías de arte están adoptando modelos de funcionamiento híbridos que van más allá de la actividad puramente comercial. Galerías como gb agency en París apuestan por llevar adelante proyectos que tienen un fuerte contenido curatorial. En vuestra página web no se menciona la palabra galería ¿cómo definiríais DAFO?
A nosotros nos interesa mucho la experiencia directa con el artista, el discurso curatorial, porque somos dos comisarios. En este proyecto hay un poco de micro-centro de arte contemporáneo, de experiencia directa con el artista, de planteamiento expositivo, pero hacemos el esfuerzo de no sólo hacer el planteamiento curatorial. De momento trabajamos con obra producida, no somos productores, a pesar de que en un futuro nos encantaría hacerlo. Intentamos siempre que los dos o tres días de montaje puedan estar aquí todos los artistas, porque para nosotros es básica esta relación directa con el artista. Hay más una relación de centro de arte, pero también como una alternativa a la galería, de una representación en positivo de los artistas pero poniendo piezas en venta. Ahora bien, a la pregunta de si es una galería? Pues sí, es una galería.

Vuestra experiencia profesional hasta ahora se ha desarrollado al margen del mercado del arte.
Sí, nuestra experiencia profesional previa ha estado siempre de comisarios y trabajando por cuenta de otro, ya sea en centros o galerías. Ahora de repente trabajamos con una libertad y poder de decisión total. Con David Armengol nos conocemos desde hace muchos años y entendemos la práctica artística de manera similar. Hasta ahora no habíamos trabajado juntos y esta ha sido la ocasión.

El hecho de que DAFO esté en Lleida es un poco una declaración de intenciones, ¿cómo os planteáis el hecho de trabajar desde la periferia?
El hecho de estar en Lleida y por lo tanto esta descentralización o periferia la encontramos muy positiva. Cabe decir que tenemos la suerte relativa de estar a 50 metros de la estación del AVE, que lo facilita mucho. El hecho de trabajar desde un primer momento con distintas escenas nos da cierta obertura/apertura. Hace unos meses celebramos el DAFO Special Day, que fue una excusa para que gente de Barcelona y Madrid pudiesen visitar DAFO. Si estuviéramos en Barcelona, seguramente sólo nos moveríamos o relacionaríamos con la escena catalana. Nos hemos dado cuenta de que trabajamos con las dos escenas, la de Madrid y la de Barcelona y seguramente es por el hecho de que estamos justo en medio.

¿Cuál será vuestro programa expositivo?
Hemos empezado con dos exposiciones “El estandarte dorado” y ahora con “Los Inmutables”. Las dos de carácter colectivo, ha sido como una declaración de intenciones y nos ha ayudado a definir más el proyecto y los artistas con los que trabajaremos. En esta segunda exposición tenemos a Aggtelek, Raúl Díaz Reyes, Lola Lasurt, Paula Mueller, Rasmus Nilausen y Luís Vasallo. Este formato de exposición colectiva nos gusta mucho porque el ambiente es muy bueno, se trabaja en equipo, te permite trabajar más curatorialmente, pero económicamente es caro…lo que vamos a intentar es evitar la exposición individual, porque creo que enriquece mucho más trabajar en binomio, en trío o en una exposición colectiva. Esto no quiere decir que no vayamos a hacer ninguna.

¿Contempláis la posibilidad de trabajar conjuntamente con otras galerías?
Sí, de hecho en la tercera exposición acogemos un proyecto que viene de Madrid, nos apetecía no centralizar siempre el discurso nosotros, es un proyecto que viene de Hablar en Arte y se llama “Biblioteca intervenida”. Nos gustaría trabajar en contacto con otros espacios con espíritu y características similares a DAFO, con este espíritu de proyecto independiente, más autocrítico y paródico, tanto si es a nivel nacional como europeo.

¿Con qué artistas trabajaréis, siempre con escena emergente?
Por DAFO ya han pasado 13 artistas, la mayoría ya tienen cierta trayectoria y algunos de ellos a lo mejor no son tan sólidos pero están despuntando y tienen alguna cosa de outsiders, en el sentido que no están excesivamente señalados y esto nos interesa porque DAFO tiene este espíritu más autocrítico. David y yo entendemos la práctica artística de manera bastante similar y nos gusta trabajar con artistas que tienen estas características. Hasta ahora hemos trabajado mucho con escena catalana y escena de Madrid y también hemos tenido dos pequeñas experiencias con contexto británico -Richard Proffitt- y contexto suizo -Paula Mueller-. Trabajamos más en el planteamiento del proyecto y a partir de ahí pensamos qué artistas pueden responder o funcionar mejor. Creo que con la generación con la que trabajamos nosotros hay más complicidad y maneras de trabajar más próximas, pero no estamos cerrados.

En paralelo a la exposición en curso, tenéis en muestra un aparador de libros, un proyecto de publicaciones de artista en colaboración con Anna Pahissa de múltiplos, ¿puedes explicarnos  cómo funciona y qué relación tiene con las exposiciones que programaréis?
El aparador de libros es un proyecto conjunto con múltiplos que encargamos a gente profesional vinculada a la publicación de libros de artista. Es una selección de libros del catálogo online de múltiplos que funciona como lectura paralela a la exposición, pero con una línea muy abierta. No deja de ser una mesa de documentación. En el caso de esta segunda exposición, la de “Els Immutables” la selección la ha realizado Rafael G. Bianchi y está basada en relación a la exposición y también en relación a la inmutabilidad, que es una tesis muy sencilla sobre la perseverancia o el acto estoico de la pintura y el dibujo en escenarios receptivos. También cabe decir que en Lleida es el único sitio donde puedes encontrar o acceder a la compra de este tipo de libros.

Hoy en día para tener visibilidad internacional es fundamental entrar dentro del circuito de las ferias de arte. ¿Cómo os planteáis vuestra actividad en este ámbito?
Lo estamos preparando de cara al 2013. No tenemos del todo claro qué ferias, pero hay algunas que nos gustan de fuera de España. Serían más bien ferias periféricas, lo que vemos es que las ferias últimamente están teniendo cierta sensibilidad hacia proyectos como el nuestro, proyectos más híbridos. Es algo que nos hace ilusión, pero también cierto temor porque lo que realmente nos gusta es trabajar organizando exposiciones y el contacto directo con el artista, aún así creemos que es necesario para nuestro proyecto.

¿Hacia qué tipo de coleccionismo os dirigís?
Nos gustaría generar una relación con un coleccionismo más emergente, ya que trabajamos con unas propuestas con unos precios bastante suaves en este sentido. Por ahora tenemos algunos coleccionistas de Lleida, pero pocos, también hemos tenido alguna visita de algunos de Barcelona. Imagino que si salimos de feria también nos ayudará.

Camila y el Arte

No hay comentarios:

Publicar un comentario

Instagram