Una obra de Jordi Benito y una instalación a base de espejos de Joan Brossa nos reciben en la entrada del portal contiguo a la Galería Carles Taché y nos invitan escaleras arriba a un nuevo espacio que se aleja del tradicional formato de galería de arte. Es La Taché Gallery, la respuesta que Carles Taché ofrece a un momento que se prevé de transición y reevaluación del sistema del arte.
El íntimo espacio dedicado a las exposiciones se complementa con una sección de merchandasing concebida hasta en sus más mínimos detalles, huyendo de la frivolidad de las tiendas de museos y apostando por una idea de cultura expandida que va desde las selecciones bibliográficas llevadas a cabo por figuras como Romà Gubern y Anna Maria Guasch, pasando por ediciones especiales de obras de arte como una baraja de Joan Brossa o el angelito de Carlos Pazos, hasta el diseño de los muebles y objetos que dan forma al espacio. Carles Taché nos ha recibido para contarnos su proyecto en una sala de visitas que promete convertirse en un espacio polivalente y de intercambio para todos aquellos que se sientan comprometidos con un proyecto de cultura como el suyo.
 |
| Carles Taché en La Taché Gallery, 2012. Foto: Camilayelarte |
¿Qué ha motivado la idea de abrir un nuevo espacio como La Taché?
Este espacio existe porque existe la Galeria Carles Taché, es un proyecto de hace años y nace pensado como galería de nueva generación, nueva conceptualmente, como respuesta a una necesidad de mostrar el arte emergente o algunos proyectos singulares de artistas de la galería Carles Taché que, por sus características, no tienen cabida en la galería. El factor de la experiencia te obliga a abrir nuevos caminos de forma comprometida, el trabajo previo de la Galería Carles Taché garantiza el rigor y valor del arte joven que se pueda mostrar en este espacio. En estos momentos difíciles y complicados es una prueba de ratificación en aquello en lo que crees y defiendes, es el momento de cuestionar ciertas cosas.
¿Qué relación mantendrá con el programa de la galería Carles Taché?
El programa de La Taché será independiente del de la Galería Carles Taché. Aquí se expondrán artistas mucho más jóvenes, la duración de la exposición será de un mes y no de tres meses como en la galería, en un momento determinado puede coincidir que mostremos alguna parte del trabajo de un artista en exposición en la galería, pero no será lo habitual. Hemos decidido inaugurar con la obra de Miguel Ángel Campano, que expone en Carles Taché, porque se trata de un artista que por su condición no puede trabajar haciendo las grandes formatos que hacía y ahora hace cosas más pequeñas, he pensado que este trabajo tan emocional y tierno se tenía que ver, este sería el ejemplo de una exposición singular.
¿Cuáles son las características que diferencian este nuevo espacio con el más tradicional de una galería de arte?
Intentamos romper con los límites tradicionales del espacio de una galería de arte. La idea es la de crear un espacio que responda a al necesidad de relacionarse a través de la cultura. Conceptualmente es una galería abierta a campos muy distintos, desde la danza, la moda, el diseño hasta las ediciones de obra gráfica, libros, conciertos, exposiciones de pequeño formato. Lo que queremos es homologar un arte joven internacional que responda a los intereses de las nuevas generaciones de coleccionistas que buscan una nueva forma de comprometerse con el arte.
 |
| Vista de La Taché Gallery, 2012. Foto: Camilayelarte |
El formato se encuentra lejos del elitismo que a menudo acompaña al mundo del galerismo, es más abierto y próximo con el público.
Sí, de hecho uno de los proyectos es celebrar sesiones de lectura de los autores recomendados en la librería con estudiantes del Insitut del Teatre y que la gente pueda seguir la lectura con un ejemplar propio. A los galeristas lo que nos gusta es hablar de arte, la relación que se establece entre el artista y el galerista es muy especial, nos educamos mutuamente y un espacio como este puede servir para esto, para crear un espacio de relación donde hablar de arte. La Taché es un proyecto que puede crecer y hacerse más grande, conceptualmente se puede exportar a otros sitios, nace con clara voluntad internacional.
¿Trabajaréis con el arte emergente de Barcelona?
Sí, por supuesto, a pesar de que no contamos con porcentajes establecidos, evidentemente trabajaremos con artistas de la escena emergente de Barcelona, pero lo que en realidad buscamos es la calidad, la de aquí y la del resto del mundo. Estamos en contacto con escuelas de creación extranjeras. La idea es promover arte joven internacional haciendo un seguimiento de los artistas lo más cuidadoso y continuado posible. Actualmente esto puede hacerse no únicamente organizando una exposición sino por ejemplo recomendando la obra de artistas en el blog de la galería.
 |
| Miguel Ángel Campano, La Taché Gallery, 2012. Foto: Camilayelarte |
 |
| Vista de La Taché Gallery, 2012. Foto: Camilayelarte |
En la librería hay recomendaciones de personajes de la cultura que no tienen una relación directa con el arte contemporáneo.
Sí, figuras como Josep Carreras o Eduardo Mendoza, lo que deseo es abrir la riqueza que estos personajes tienen y su complicidad con la cultura y el arte, son gente amiga, cercana que visitan galerías y son sensibles a la creación contemporánea.
Desde que empezaste ¿cómo ha cambiado Barcelona en el ámbito del arte contemporáneo?
Barcelona es una ciudad que durante años ha apostado por la cultura y en un momento como el de ahora lo que nos exige es trabajo, ser sensible con lo que está pasando. Cuando empecé había una vitalidad y unas ganas increíbles de comerse el mundo, con una respuesta intelectual importante, vivíamos años de represión y dictadura que nos hacía más beligerantes en el buen sentido de la palabra. Recuerdo que los galeristas defendían las obras de sus artistas de forma más encarnizada, hoy en día si una cosa no te gusta te enseñan otra. Creo que deberíamos recuperar esta energía y vitalidad que la propia ciudad representa.
(Versió en català)
Una obra d'en Jordi Benito i una instal·lació a base de miralls de Joan Brossa ens reben a l'entrada del portal contigu de la Galeria Carles Taché i ens conviden escales amunt, a un nou espai que s'allunya del format tradicional de galeria d'art. És La Taché Gallery, la resposta que Carles Taché ofereix a un moment que es preveu de transició i re-avaluació del sistema de l'art.
L'íntim espai dedicat a les exposicions es complementa amb una secció de merchandasing concebuda fins al mínim detall, fugint de la frivolitat de les botigues de museus i apostant per una idea de cultura expandida que va des de les seleccions bibliogràfiques portades a terme per figures com Romà Gubern i Anna Maria Guasch, passant per edicions especials d'obres d'art com una baralla de Joan Brossa o l'angelet de Carles Pazos, fins el disseny dels mobles i objectes que donen forma a l'espai. Carles Taché ens ha rebut per explicar-nos el seu projecte en una sala de visites que promet convertir-se en un espai polivalent i d'intercanvi per tots aquells que es sentin compromesos amb un projecte de cultura com és el seu.
-->
============================================
(Versió en català)
Una obra d'en Jordi Benito i una instal·lació a base de miralls de Joan Brossa ens reben a l'entrada del portal contigu de la Galeria Carles Taché i ens conviden escales amunt, a un nou espai que s'allunya del format tradicional de galeria d'art. És La Taché Gallery, la resposta que Carles Taché ofereix a un moment que es preveu de transició i re-avaluació del sistema de l'art.
L'íntim espai dedicat a les exposicions es complementa amb una secció de merchandasing concebuda fins al mínim detall, fugint de la frivolitat de les botigues de museus i apostant per una idea de cultura expandida que va des de les seleccions bibliogràfiques portades a terme per figures com Romà Gubern i Anna Maria Guasch, passant per edicions especials d'obres d'art com una baralla de Joan Brossa o l'angelet de Carles Pazos, fins el disseny dels mobles i objectes que donen forma a l'espai. Carles Taché ens ha rebut per explicar-nos el seu projecte en una sala de visites que promet convertir-se en un espai polivalent i d'intercanvi per tots aquells que es sentin compromesos amb un projecte de cultura com és el seu.
-->
Què ha motivat la idea d’obrir un nou espai com La Taché?
Aquest
espai existeix perquè existeix la Galeria Carles Taché, és un
projecte de fa molts anys que neix pensat com a galeria de nova generació, nova
conceptualment, com a resposta d'una necessitat que hi ha de mostrar l'art
emergent o alguns projectes
singulars d´artistes de la Galeria Carles Taché que, per les seves
característiques, no tenen cabuda a la galeria que per les característiques del seu treball no tenen
cabuda a la galeria. El factor de l'experiència t'obliga a obrir nous camins de
forma compromesa, el treball previ de la
Galeria Carles Taché dona rigor i valor a l'art jove que es pugui mostrar en
aquest espai. En aquests moments que són difícils i complicats és una prova de
ratificació en el que creus, el que estimes i defenses, és el moment de qüestionar
certes coses.
Quina relació mantindrà amb el programa de la
galeria Carles Taché?
El programa
de La Taché serà independent del de la Galeria Carles Taché. Aquí s'exposaran
artistes molt més joves, la duració de l'exposició serà d'un mes i no de tres
mesos com a la galeria, en un moment determinat pot coincidir que mostrem
alguna part del treball d'un artista en exposició a la galeria, però no serà
habitual. Hem decidit inaugurar amb l’obra de Miguel Ángel Campano, que exposa
a Carles Taché,
perquè es tracta d'un artista que per la seva condició no pot treballar
fent els grans formats que feia i ara fa coses més petites, he pensat que
aquest treball tan emocional i tendre s'havia de veure, aquest seria l’exemple
d'una exposició singular.
Quines són les característiques que diferencien aquest nou
espai amb el més tradicional de la galeria d’art?
Intentem trencar els
límits tradicionals de l'espai d'una galeria d'art. La idea és la de crear un
espai que respongui a la necessitat de relacionar-se a través de la cultura.
Conceptualment és una galeria oberta a molts camps diferents, des
de la dansa, la moda o el disseny fins a les edicions
d'obra gràfica, llibres, concerts, exposicions de petit format. El que
volem és homologar un art jove internacional que respongui als interessos de les noves
generacions de col·leccionistes que busquen una nova forma de comprometre's amb
l’art.
El format es troba lluny de l’elitisme que sovint acompanya
el món del galerisme, és més obert i pròxim amb el públic
Sí, de fet un dels
projectes és celebrar sessions de lectura dels autors que tenim recomanats a la
llibreria amb estudiants de L'Insitut del Teatre i que la gent pugui seguir la
lectura amb un exemplar propi. Als galeristes el que ens agrada és parlar
d'art, la relació que s'estableix entre l'artista i el galerista és molt
especial, ens eduquem mútuament i un espai com aquest pot servir per això,
per crear un espai de relació, on parlar d'art. La Taché és un projecte que pot
créixer i fer-se més gran, conceptualment es pot exportar a altres llocs, neix amb clara
voluntat internacional.
Treballareu amb l’escena d’art emergent de Barcelona?
Sí es clar, tot i que no tenim uns percentatges
establerts, evidentment treballarem amb artistes de l’escena emergent de
Barcelona, però el que busquem és la qualitat, la d’aquí i la d’arreu del món. Estem en contacte amb escoles de creació estrangeres. La idea és promoure art jove internacional fent un
seguiment dels artistes el més acurat i continuat possible, actualment això es
pot fer no només organitzant una exposició sinó per exemple recomanant l'obra
d'artistes en el bloc de la galeria.
A la llibreria hi ha recomanacions de personatges de la cultura que no tenen una relació directa amb l'art contemporani.
Sí, figures com Josep Carreras o
Eudardo Mendoza, el que vull és obrir la
riquesa que aquests personatges tenen i la seva complicitat amb la cultura i
l’art, són gent amiga, propera, que visiten galeries i són sensibles a la
creació contemporània.
Com ha canviat Barcelona en l’àmbit de l’art
contemporani des de que vas començar?
Barcelona és una ciutat que durant
anys ha apostat per la cultura i en un moment com el d’ara el que ens exigeix
és treball, ser sensible amb el que està passant. Quan vaig començar hi havia
una vitalitat i unes ganes increïbles de menjar-se el món, amb una resposta
intel·lectual important, vivíem anys de
repressió i dictadura que ens feia més bel·ligerants en el ben entès de la
paraula. Recordo que els galeristes defensaven les obres del seus artistes de
forma més aferrissada, ara si no t’agrada una cosa t’ensenyen un altre. Crec
que hauríem de recuperar aquesta energia i vitalitat que la pròpia ciutat representa.
Miguel Ángel Campano
Consell de Cent, 288
Barcelona
Fins el 31 de juliol
No hay comentarios:
Publicar un comentario